Browsing Category
La companyia
El segon requisit, però no menys important, seria la resistència. Un envàs sempre ha de ser capaç de complir la funció per a la qual està fabricat. En aquest cas, per a servir menjar, és imprescindible que una caixa, una barqueta o un cucurutxo de patates fregides no es deteriorin amb la humitat o els greixos que inevitablement desprenen els aliments. Un bon plat mai hauria d’arruïnar-se per culpa d’un recipient inadequat.
I finalment, el disseny. No descobrim res de nou, si diem que un packaging modern i atractiu fidelitza els clients a un establiment tant com el propi producte. Un envàs bonic realça un plat i fins i tot pot ser que acabi immortalitzat en una de les milers de fotografies que els foodies pengen diàriament a les xarxes socials.
Entre els nostres productes amb la distinció Ecolabel, tots ells de paper tissú, trobem el paper higiènic «Maxi Jumbo», rotlles de paper eixugamans, industrial i cobrelliteres. També els tovallons amb el segell Ecolabel blancs i de color de les gammes «Double Point» i «Quattro», així com els tovallons «Mini service», els «Cangur» o la línia de tovallons reciclats.
«Em sembla una iniciativa fantàstica que Garcia de Pou compti amb artistes plàstics per a la realització de les seves portades. Aquesta decisió, tan valenta si es mira retrospectivament, aporta a la marca un extra de qualitat i d’excel·lència. La unió de l’art i la gran empresa sempre ha donat fruits interessants», ens explica l’artista.
Imaginació és poder i innovació. Mentre l’anomenada nova normalitat deixi de ser anormal cal buscar alternatives per si els cambrers un dia queden afònics. De fet, amb l’adveniment de la pandèmia del COVID-19 ja s’observaven o es començaven a intuir molt dels canvis que ara s’han accelerat. I és que, a vegades, les coses vénen per quedar-se una temporadeta. Per tant, quines opcions té la restauració per facilitar la informació gastronòmica amb la màxima seguretat per a tothom?
Davant aquesta situació molts restaurants s’han adaptat ràpidament optant per alternatives com el “Take away” i el “Delivery” com una nova oportunitat en els seus negocis. I és que en temps de dificultats toca reinventar-se.
Les maratons de sèries i el creixement en la demanda del menjar a domicili s’assemblen més que no pugui semblar. I no pas pel fet que sigui molt còmode encarregar menjar per veure una sèrie, sinó perquè parlem de dos sectors que s’han hagut d’adaptar a uns determinats canvis d’hàbits en el consum.
Respirar conscientment, aquietar la ment, i viure l’ara i aquí recomanen els coach de torn i els experts en espiritualitat. Sigui com sigui, la realitat és la que és i cada vegada més gent tira de menjar per emportar quan la gana truca a l’estómac. El take away també forma part de l’ara i aquí perquè cada vegada té més demanda i el seu creixement no sembla que s’hagi d’aturar a curt termini.
Preguntem-nos, per tant, què distingeix una bona d’una mala carta en un establiment de restauració? Una bona o mala carta en una de les nostres pissarres de Garcia de Pou, per exemple, es distingeix per diversos elements gràfics, sí, però també de distribució de la informació.