Sabia que l’origen del tronc de Nadal i el tortell de Reis és tan llunyà que poca cosa té a veure amb Betlem, el naixement de Jesús i l’adoració dels Reis de l’Orient?
Les postres de Nadal més antigues: el tronc de Nadal
S’ha estès des de França i fa anys que podem trobar-lo en les taules nadalenques de tot Europa. Perquè un tronc? L’origen d’aquest pastís està en la celebració pagana del solstici d’hivern, amb la seva festa del foc, durant la qual les famílies precristianes es procuraven un gran tió per a cremar lentament en les seves llars durant els tres dies que durava la festa. La combustió del tió i els ritus que es celebraven al seu voltant pronosticaven bona o mala sort en l’avenir. La cristianització, primer, i la industrialització segles més tard, van reduir aquest ritus atàvic a un simbòlic pastís en forma de tronc que es menja la nit de Nadal o per Nadal.
L’origen ancestral del tortell de Reis
Són unes postres molt típiques a Espanya, Portugal, França i alguns països llatinoamericans en la festivitat de l’Epifania, el 6 de gener. Es menja per esmorzar, berenar o per postres segons els costums de cada zona. El pastís s’assembla a una tiara decorada amb fruites confitades que emulen gemmes i sempre va acompanyat d’una corona. A més, conté dues sorpreses al seu farciment: una fava i una figureta. Diu la tradició que qui trobi la figureta en la seva porció de pastís serà coronat «rei de la festa», i qui trobi la fava haurà de pagar el pastís. L’origen d’aquest tortell es remunta al s. II a. C. quan a l’Imperi Romà es celebraven Les Saturnals en homenatge a Saturn, déu de l’agricultura i les collites. En aquelles festes era costum menjar uns tortells de mel i fruits secs que contenien al seu interior una fava que simbolitzava prosperitat i fertilitat. A aquell que trobava la fava en la seva porció de tortell se li augurava sort durant la resta de l’any (Les Saturnals tenien lloc a finals de febrer). Amb la cristianització van anar desapareixent els ritus pagans, entre ells l’homenatge a Saturn. No obstant això, tot i que despullat del seu sentit religiós, es va mantenir el costum de menjar el tortell amb una sorpresa a dins. Va ser l’aristocràcia francesa qui va popularitzar aquestes postres i li va conferir un altre significat. Aquell que trobava la fava era coronat «Rei de la Fava» i se li feien regals. Es diu que al jove rei Lluís XV li encantava aquest joc i hi va agregar un altre element: una moneda amagada també al farciment. A partir d’aquest moment la moneda va adquirir més valor simbòlic que la fava i va convertir-se en el premi desitjat, mentre que la fava va quedar relegada a un paper negatiu.
Va ser al s. XIX que es va adoptar com a tradició menjar el tortell el dia 6 amb motiu de l’Epifania.
No oblidi que la millor manera d’entregar-los als seus clients per a facilitar-los el transport és en capses allargades (els troncs de Nadal) i en capses quadrades (els tortells).
