El tovalló no sempre ha estat un article bàsic i imprescindible a les taules. Explica Carlos Fisas, autor d’uns quants llibres de divulgació històrica, en el seu llibre ¡Que aproveche! que va ser Leonardo da Vinci qui el va inventar al 1491. Aquest va deixar escrit en els seus diaris, on explica les seves vivències com a mestre de cerimònies del Duc de Milà, que va tenir la idea d’oferir als convidats una manera de netejar-se les mans durant els banquets.
Els tovallons parlen per si mateixos: el model Chicago de dues capes, en quin tipus de restaurant hi quedaria bé?
Escrigué el gran Da Vinci que en aquella època el seu senyor Ludovico Sforza, Duc de Milà, amarrava conills vius adornats amb cintes a les cadires dels convidats, perquè s’hi poguessin netejar les mans impregandes de greix, la qual cosa ell trobava tan impropi d’aquells temps. Llavors va decidir canviar aquest costum i posar un drap individual per a cada un dels comensals.
Tot i que pugui semblar estrany, en aquella època l’invent del tovalló no va ser ben entès.
Carlos Fisas en el seu llibre recull el testimoni de l’ambaixador de Florència, Pietro Alemanni, que durant una de les cerimònies celebrades a Milà relatava el següent:
«Ningú sabia com utilitzar-lo o què fer amb ell. Alguns s’hi asseien a sobre. Altres el van fer servir per a mocar-se. Altres se’l llançaven com un joc. Altres hi embolicaven les viandes que ocultaven a les faltriqueres. I quan es va acabar l’àpat i les estovalles varen quedar embrutades com en altres ocasions, el mestre Leonardo em va confiar la seva desesperança de que el seu invent pogués arribar a establir-se.»
Els tovallons Dry-tissue de colors vius donaran el toc de color que busqueu per a la decoració d’un esdeveniment.
No sabem quan realment es va començar a fer servir el tovalló per a la fi que havia visionat Da Vinci però, afortunadament, segles després és un útil imprescindible en les bones maneres a les taules d’Occident de totes les classes socials. Cal especificar que no és costum en les cultures asiàtiques posar tovallons a la taula, excepte en restaurants d’alt nivell o d’influència occidental. Per exemple, en els codis d’etiqueta japonesos no es té en compte el tovalló i els comensals fan servir papers o els seus propis mocadors. A la Xina és habitual trobar un paquet de tovallons de paper sobre la taula per a servir-se un mateix si ho desitja. A l’India, Malàisia i Indonèsia és habitual trobar fonts o piques comunes en algun racó del recinte on rentar-se les mans abans i després de menjar.
Els tovallons Like-Linen, a més de ser elegants, proporcionen a l’usuari una sensació de plaer pel seu tacte increïblement suau.
A Occident els tovallons també formen part de l’atrezzo d’un banquet, parlen de disseny, de decoració, de l’estat d’ànim i de l’esforç que fan els amfitrions per a oferir una bona experiència als seus hostes. Un article tan senzill i tan expressiu a la vegada.
Què diuen els tovallons del vostre negoci?
Foto de portada:
MARTIN VAN MEYTENS. Banquet de la coronació com a Rei de Romans de l’arxiduc d’Àustria i futur emperador José II, a Frankfurt, 1764 -detall- (Palau de Schönbrunn, Viena).
