Un dels pulmons verds i amb més biodiversitat del planeta, el Bosc Atlàntic de Brasil, s’ha vist amenaçat els últims anys per culpa de la desforestació. Per això l’ONG WeForest va decidir el 2014 arrencar un projecte per aturar el problema en alguns punts crítics d’aquest bosc tropical, amb l’objectiu de restaurar i recuperar la vida silvestre de la zona, a més d’ajudar les comunitats locals a guanyar-se la vida amb aquest treball de recuperació. A Garcia de Pou ens hem sumat a aquest projecte, conscients de la nostra responsabilitat social i mediambiental.
El Bosc Atlàntic, originàriament amb una extensió de 6 vegades la mida del Regne Unit, havia quedat reduït en els darrers 20 anys a uns pocs pegats verds separats entre si. Va perdre més del 80% de la seva massa forestal, el que va afectar la rica biodiversitat de la zona. La idea de WeForest era tornar a connectar aquests boscos disseminats, creant corredors de vida silvestre entre ells, i que els animals, com és el cas del tití lleó negre, avui en perill d’extinció, poguessin prosperar amb més espai.
Resoldre el canvi climàtic és urgent i invertir al planeta absolutament necessari. Amb la nostra aportació, l’ONG WeForest pot continuar creant corredors, concretament a la regió de Pontal, on els avenços són significatius. Per exemple, entre el gener del 2022 i el febrer del 2023 es van restaurar 258 hectàrees de massa forestal, que representa al voltant de 516.000 arbres.
Pictures ©IPE and ©WeForest
Gràcies als dispositius d’àudio col·locats a la zona, també s’han detectat 178 espècies diferents d’animals en aquests nous boscos, 4 en perill d’extinció. Aquí es pot escoltar el so d’un tucà toco (Ramphastos toco) i del tití lleó negre (Leontopithecus chrysopygus). Visiti la plataforma RFCx Insights per escoltar més sons.
Pictures ©IPE and ©WeForest
Als informes que ens facilita l’ONG, podem veure també com les càmeres, amb sensor de moviment, han registrat alguns mamífers de grans dimensions, que s’han beneficiat d’aquests corredors de vida silvestre: tapirs, llops de crinera, óssos formiguers gegants i pumes. Fins i tot un jaguar, dels quals només en queden al voltant de 20 vivint a l’àrea de Pontal, per la qual cosa és un privilegi poder-ne observar un.
Gràcies a la Universitat de São Paulo i dels estudis científics dels socis del projecte, podem saber que els nous boscos estan progressant com s’esperava, en quant a paràmetres de captació de diòxid de carboni, i que en 30 o 40 anys podran assolir els mateixos nivells que tenien els boscos primaris verges. Una dada que convida a l’optimisme i que, com a companyia, ens enorgulleix.
