Francesco Bongiorni (Milà, 1984) confessa que, quan el vam contactar per primera vegada i li vam mostrar la col·lecció de portades que diversos artistes han creat per a Garcia de Pou al llarg dels anys, li van tremolar una mica «els genolls». Treballar en un projecte en el qual han participat artistes «d’aquesta magnitud», diu, «ha estat tot un honor i un plaer». No obstant això, la veritat és que aquest il·lustrador italià, resident a Madrid, ja té una trajectòria a l’altura dels grans: guanyador de diversos premis internacionals, inclosa la medalla d’or de la Society of Illustrators de Nova York, i col·laborador habitual a The New York Times, The Guardian, Washington Post, The Wall Street Journal o Le Monde. Ara també és l’autor de la portada del nou Catàleg de Nadal 2024/25 de Garcia de Pou.
Què l’inspira més: un dia ple d’activitat o un moment d’absoluta quietud?
Diria que el que m’inspira és seguir la meva curiositat, que per sort em porta en diverses direccions. El sociòleg Domenico De Masi va elaborar el concepte d’oci creatiu, una teoria amb la qual m’identifico, i segons la qual cal buscar una situació on es confonguin els límits entre treball, estudi i joc. Aquesta fusió genera el que s’anomena oci creatiu, una situació en la qual treballes sense adonar-te’n.
Ja té la idea final d’un treball al cap o el procés creatiu el porta per camins inesperats?
Cada vegada que començo una feina tinc clar cap on vull anar, però mai hi ha hagut una sola ocasió en què hagi aconseguit arribar exactament allà.
«Time-lapse» del procés de creació de la portada
Com afronta les feines que li encarreguen?
Tinc una base de dades d’imatges que he anat recopilant al llarg dels anys. Són imatges de tota mena que, per alguna raó, van captar la meva atenció i les vaig desar en una carpeta a l’ordinador. Pintures, fotografies, còmics, taques de color, gravats fotogràfics de llibres antics… M’agrada, abans de començar un projecte, fer una ullada ràpida a aquestes imatges per inspirar-me, i m’adono que acostumo a fer-ho especialment amb imatges o ambients que són completament diferents del que he de representar.
Parli’ns de la portada del nostre Catàleg de Nadal 2024/25.
L’obra busca explicar una història. M’agrada representar els meus personatges de manera que generin preguntes en l’espectador. Qui són? Viuen a la cabana darrere seu? Per què porten una màscara i un barretet de festa? Aquestes preguntes creen curiositat en l’observador i, per tant, també empatia. No busco donar respostes en la meva feina, sinó generar preguntes.
Portada del Catàleg de Nadal 2024/25 de Garcia de Pou
Què creu que distingeix la seva obra?
Més que dibuixar, m’agrada explicar històries a través del dibuix. És una cosa diferent. Un dels temes als quals m’agrada dedicar atenció en la meva feina és l’espai i el lloc. M’encanta quan tinc l’oportunitat d’evocar un lloc, les seves característiques i particularitats. Per a mi, dedicar temps a estudiar-lo, dibuixar-lo i entendre’l és com fer un petit viatge. No és estrany que això m’hagi portat, amb els anys, a col·laborar en projectes que requerien una atenció especial cap a un lloc o un ambient específic. A més, hi ha una gran atenció al detall en la meva feina. És una cosa que, en certa manera, va una mica a contracorrent del que fan molts col·legues, però que precisament per això em distingeix.
Il·lustració per a la portada del Catàleg de Nadal 2024/25 de Garcia de Pou
Ha comès algun error valuós en la seva carrera que hagi influït en el seu procés creatiu?
M’ha passat moltes vegades. Sovint m’inviten a fer cursos, masterclasses o workshops, i a les meves classes incloc sovint exercicis com dibuixar amb els ulls tancats o amb algun tipus de limitació. Això sempre porta a resultats summament interessants. Les raons són dues: la primera és que, quan dibuixem amb els ulls tancats o amb obstacles, ens alliberem de la por d’equivocar-nos. Dibuixar sense por al judici (el nostre judici és sempre el més sever) equival a córrer riscos i a aprofitar un error o una imprecisió. Això no és més que el procés creatiu. La segona raó és la serendipitat, és a dir, trobar alguna cosa sense buscar-la. Dibuixar sense expectatives i després veure què s’ha après és, segons la meva opinió, la millor manera de créixer. Córrer riscos i aprendre a treure profit de l’error al nostre favor.
Il·lustració de Bongiorni per a la portada del llibre «Le Ferite» que celebra els 50 anys de Metges Sense Fronteres
Qui són les seves principals influències artístiques?
Una sèrie d’influències desorganitzades, sense un fil lògic, anacròniques i caòtiques: Albrecht Dürer amb el seu cicle dels bojos, la narrativa d’Hirohiko Araki, les «cascinas» gravades plein air per Federica Galli, els colors de Claudio Olivieri, les composicions de Jockum Nordstrom i els vaixells camuflats de Norman Wilkinson.
Si pogués il·lustrar un moment històric o un esdeveniment futur, quin escolliria i com el representaria?
Representaria l’Endurance, el vaixell de Sir Ernest Shackleton atrapat entre els gels, amb un punt de color en un mar blanc i gris.
Il·lustració per a la campanya de Paradores de Turisme d’Espanya
Un projecte del qual se senti especialment orgullós?
«L’Atles dels Llocs Misteriosos d’Itàlia» i «L’Atles dels Llocs Misteriosos de l’Antiguitat», que vaig crear juntament amb l’escriptor Massimo Polidoro. Sempre m’han fascinat aquests llocs lligats a antigues llegendes o fets curiosos de la història. Fa alguns anys, li vaig proposar a Massimo crear junts un llibre que evoqués aquests llocs misteriosos a través de la seva ploma i el meu llapis. Ell es va mostrar immediatament entusiasta, i així va començar la nostra col·laboració per explicar la història d’aquests llocs enigmàtics.
I algun projecte personal o somni artístic que encara no hagi realitzat?
Il·lustrar «El nom de la rosa» d’Umberto Eco.
