La portada del nou Catàleg 2026 de Garcia de Pou és obra de la il·lustradora francesa Virginie Morgand. Hi reconeixem de seguida el seu estil: escenes plenes de moviment, personatges que es creuen i dialoguen entre ells, i una atmosfera lluminosa que evoca el Mediterrani, tot amb un subtil toc retro. En aquesta entrevista ens parla dels seus inicis, del seu procés creatiu i de la inspiració que va donar forma a aquesta portada.

Per començar, com et definiries professionalment? I com descriuries la teva feina?

La meva feina se centra principalment en el moviment, la dansa i la música. Treballo per a institucions culturals, museus, teatres i festivals, però també per a marques i mitjans de comunicació. Els visuals que identifiquen més la meva feina són els relacionats amb el món de la piscina, amb nedadors, saltadors i ballarines de natació sincronitzada. El meu estil gràfic té un petit toc retro; utilitzo desplaçaments de color i transparències que aporten una lleugera vibració a la imatge.

 

Quan va començar el teu interès pel dibuix i què et va portar a dedicar-te a la il·lustració com a vocació i professió?

De petita dibuixava molt, sola, en família i també amb les meves amigues. Al principi em va atreure el disseny gràfic i la moda, però després em vaig adonar que el que més m’agradava dibuixar eren els personatges. Per això vaig estudiar arts aplicades en l’àmbit del cinema d’animació. Va ser una formació molt enriquidora, sobretot pel treball sobre el moviment. Vaig treballar en alguns estudis a París, primer com a decoradora i després en storyboard. Paral·lelament practicava la serigrafia, que em permetia experimentar amb el color i la simplificació de les formes. Més endavant vaig voler desenvolupar el meu propi estil dins la il·lustració.

Davant d’una pàgina en blanc, com comences? Quines estratègies creatives t’ajuden a iniciar el procés?

Sempre començo fent esbossos sobre paper, amb retoladors, llapis de colors i, de vegades, també collages. Primer dibuixo petites escenes amb personatges o grups de personatges en fulls solts o quaderns d’esbossos. Després selecciono les postures i actituds que em semblen més espontànies, les retallo, les enganxo amb cinta entre elles i continuo explorant al voltant d’una composició.

 

Quines eines utilitzes amb més freqüència? Et sents més còmoda amb tècniques tradicionals o digitals?

He adquirit el costum de treballar amb tauleta gràfica per a l’acabat final. Escanejo els meus esbossos i els redibuixo a l’escala adequada. Això també em permet modificar colors o fer alguns canvis amb més rapidesa en projectes per encàrrec. També m’agrada prendre’m el temps de provar altres eines, però sobretot en projectes personals.

Les teves escenes amb grans grups s’han convertit gairebé en una signatura personal. Què t’atreu de representar multituds? Com va sorgir la idea d’aquest tipus de composicions col·lectives?

M’encanta dibuixar les persones que m’envolten: a la platja, en una estació, en un parc… M’agrada dibuixar personatges en moviment. Els espais públics són molt inspiradors. Reuneixen persones que no es coneixen necessàriament, però que tot i així es troben juntes, com en una piscina, en un cafè o en un mercat. Són llocs de pas i de trobada. Intento transmetre aquesta energia en les meves il·lustracions.

 

En relació amb la portada del nostre catàleg, què et va inspirar? Quin missatge o sensació t’agradaria que experimentés l’espectador en veure-la?

Per a aquesta portada, García de Pou em va proposar dibuixar alguna cosa que evoqués l’art de viure mediterrani, amb un passeig vora l’aigua, un mercat animat i una atmosfera acolorida. Visc al sud de França, a prop de Marsella. La Costa Blava no és gaire lluny! Volia transmetre aquesta dolçor de viure. Ja tenia al cap una gamma cromàtica. Vaig voler atraure la mirada cap als personatges i els intercanvis entre ells. També m’agrada imaginar la seva roba. El motiu de quadres vermells i blancs és una picada d’ull a un dels productes del catàleg de la marca. També m’agrada afegir petits elements vius, com un gosset o gavines, que aporten moviment. Sempre hi ha també blanc en les meves il·lustracions, com una respiració. L’escenari es suggereix amb algunes parades i els seus para-sols, i el mar al fons.

 

Què en penses del fet que les portades del catàleg de Garcia de Pou hagin estat il·lustrades durant més de 40 anys per artistes com Labanda, Forges o Mariscal, entre d’altres?

Molt poques marques trien confiar la seva comunicació a un il·lustrador, i és una llàstima. La fotografia s’utilitza molt més sovint. Crec que és una gran fortalesa de García de Pou confiar en artistes que expliquen una història i aporten una mica de somni i poesia. En l’era de les imatges generades per IA, és una manera preciosa de diferenciar-se i de prioritzar les relacions humanes.

En els encàrrecs comercials, quin és el repte més gran?

Intentar mantenir-me tan a prop com sigui possible de la meva idea principal, dels esbossos originals i de la paleta de colors. Si hi ha massa anades i vingudes i massa interlocutors, l’espontaneïtat del dibuix es perd. Per a aquesta portada, la marca em va donar força llibertat, tot tenint una idea clara del que esperava. Estic molt contenta amb aquesta col·laboració!

 

Quin projecte t’ha donat més satisfacció? I si poguessis triar lliurement, quin seria el teu projecte somiat?

Treballar amb limitacions, en encàrrecs, és molt formatiu. M’encanta fer il·lustracions per a The New Yorker. Els intercanvis amb els directors d’art són constructius i la col·laboració molt enriquidora. També vaig gaudir molt fent portades de vinils per al segell Born Bad Records. M’agradaria il·lustrar cartells de cinema; ja en vaig fer un per a un documental fa alguns anys, la pel·lícula Bains Publics de la directora Kita Bauchet. Va ser una experiència fantàstica que m’agradaria repetir. També m’agradaria pintar en gran format i tornar a fer murals.